
Dramatúrgia i direcció
Jordi Casanovas
Intèrprets
Júlia Barceló
Meritxell Calvo
Peter Vives
Francesc Ferrer
Mar Del Hoyo
Jordi Coll
Majo Cordonet
Disseny espai i vestuari
José Novoa
Disseny llums
Sylvia Kuchinow
Disseny so
Oscar Villar
Coreografies acció
Valentina Calandriello
Composició musical
Zesar Martínez
Direcció tècnica
Xavier Xipell “Xipi”
Direcció producció
Carles Manrique (Velvet Events)
Ajudant direcció
Nuri Santaló
Ajudant producció
Laura Alonso
Covers
Marta Tomasa Wormer i Oscar Jarque
Tècnic Gira
Àngel Puertas
Distribució
Elena Blanco-Magnetica Management
Comunicació
Anna Aurich i Sílvia Serra (Cósmica)
Disseny Gràfic
Maria Picassó
Fotografia
David Ruano
Teaser
Dolma
Producció
Una producció de Velvet Events S.L.
Col.laboració:
Fàbrica Vella de Sallent
Centre d'Arts Escèniques de Terrassa
Suport:
Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya
Agraïments especials a: Clara Moliné Xirgu, Rocío Arbona, Cristina Serrano, Georgina Latre, Dani Ledesma, Sergio Campoy, Rafa Delacroix, Marina Fita, Blanca Caminal, Roger Coma, Mar Ulldemolins i Javier Beltrán.
#soparambbatalla
SOPAR AMB BATALLA és una comèdia negra, negríssima, on podrem veure aflorar el pitjor, el més grotesc i el més hilarant de cada un dels set protagonistes que, aquesta nit, només tenien previst venir a sopar, passar-s’ho bé i riure una mica.
Sinopsi
La Cris i el Dani són una parella que creuen que la sort els somriu. S'estimen, acaben d'estrenar una casa de somni aïllada dels sorolls i dels perills de la ciutat i estan a punt per fer el pas d'iniciar una família. Però avui han convidat als amics d'ella. I els amics d'ella tenen una cosa molt clara: No els agrada gens el Dani. Potser per això desencadenaran una autèntica lluita de tots contra tots, una guerra que els portarà a convertir la cuina i la sala d'estar d'aquesta nova casa en un camp de batalla més real que el que podrien imaginar.
Nota del director
Tots amaguem secrets. Petites o grans mentides. Traumes que no volem revelar o defectes que creiem que no hem de mostrar. Tots amaguem alguna cosa. Necessitem fer-ho per sobreviure en societat. Per fingir que qui ens cauen malament ens cauen bé. Per evitar la confrontació i les baralles. Però hi ha cops que un ja no pot fingir més. En algunes ocasiones, aquella part interior nostra que potser voldríem mantenir oculta decideix sortir, sense que hi puguem fer res, sense que puguem aturar-la. Aquella part animal, irracional, incivilitzada. Aquella part que ens avoca a la batalla. Al voler acabar amb el que no pensa com nosaltres. Que ens porta a posar contra les cordes, fins i tot, a les persones que estimem.