Dramatúrgia
Jordi Casanovas
Direcció
Ferran Utzet
Intèrprets
Míriam Iscla
Abel Folk
Marta Ossó
Francesc Cuéllar
Disseny espai i vestuari
José Novoa
Disseny llums
Sylvia Kuchinow
Disseny so
Guillem Rodríguez
Direcció tècnica
Xavier Xipell “Xipi”
Direcció producció
Carles Manrique
Premsa
Anna Aurich (Cosmica)
Fotografia
David Ruano
Teaser
Dolma
Disseny Gràfic
Maria Picassó
Ajudants producció
Laura Alonso
Laura García
Tècnic Gira
Àngel Puertas
Distribució
Elena Blanco-Magnetica Management
Producció
Velvet Events S.L.
Suport:
Institut Català de les Empreses Culturals
Text teatral escrit amb el suport de les ajudes per a la creació d'obres literàries del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i amb la col·laboració de la residència Faber Llull.
Jordi Casanovas
Direcció
Ferran Utzet
Intèrprets
Míriam Iscla
Abel Folk
Marta Ossó
Francesc Cuéllar
Disseny espai i vestuari
José Novoa
Disseny llums
Sylvia Kuchinow
Disseny so
Guillem Rodríguez
Direcció tècnica
Xavier Xipell “Xipi”
Direcció producció
Carles Manrique
Premsa
Anna Aurich (Cosmica)
Fotografia
David Ruano
Teaser
Dolma
Disseny Gràfic
Maria Picassó
Ajudants producció
Laura Alonso
Laura García
Tècnic Gira
Àngel Puertas
Distribució
Elena Blanco-Magnetica Management
Producció
Velvet Events S.L.
Suport:
Institut Català de les Empreses Culturals
Text teatral escrit amb el suport de les ajudes per a la creació d'obres literàries del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i amb la col·laboració de la residència Faber Llull.
#algunsdiesdahir
Una família conversa i se sincera enmig dels mesos políticament més convulsos de la nostra història recent.
Sinopsi
Una família veu capgirada la seva quotidianitat amb els fets polítics que s’esdevenen a Catalunya durant els mesos de setembre i octubre de l’any 2017.
La Rosa, el Jaume i els seus fills, la Laura i el Jofre, es retrobaran al menjador de casa seva en cinc ocasions. Cinc “dies després”. Cinc dies posteriors a moments que van marcar aquells mesos. En aquestes cinc jornades, compartiran els dubtes, les preguntes, els anhels i els patiments que els va provocant tot allò que se succeeix als carrers.
Al voltant de la taula, tots ells aprendran a comprendre els pensaments i les postures dels altres, faran tot l’esforç possible per conversar i per entendre’s, i hauran de trobar la manera de perdonar les faltes i de guarir les ferides que els hagin produït tots aquests dies dins d’aquest llarg viatge emocional i polític.
La Rosa, el Jaume i els seus fills, la Laura i el Jofre, es retrobaran al menjador de casa seva en cinc ocasions. Cinc “dies després”. Cinc dies posteriors a moments que van marcar aquells mesos. En aquestes cinc jornades, compartiran els dubtes, les preguntes, els anhels i els patiments que els va provocant tot allò que se succeeix als carrers.
Al voltant de la taula, tots ells aprendran a comprendre els pensaments i les postures dels altres, faran tot l’esforç possible per conversar i per entendre’s, i hauran de trobar la manera de perdonar les faltes i de guarir les ferides que els hagin produït tots aquests dies dins d’aquest llarg viatge emocional i polític.
Text del director
Aquest text del sempre valent Jordi Casanovas proposa una mena de versió “premium” de l’experiència teatral. El factor diferencial és senzill, en realitat, però poc habitual: els personatges són ficció, però els fets que trasbalsen les seves vides els coneixem perfectament perquè també els vam viure. No només això: els vam viure fa molt poc temps. Aquest cop no hi ha distància dramàtica: l’obra ens convida, a través de les converses d’una família durant aquella tardor convulsa del 2017, a submegir-nos en el nostre passat més recent per entendre com vam sentir, com ens vam comportar i què vam dir-nos els uns als altres durant aquells dies que, com deia el Jordi Borràs, duraran anys. Es tracta de reviure i revisar no pas la HISTÒRIA amb majúscules, sinó la història, la de les persones. Acompanyant la peripècia de la família Font, recordar qui érem llavors i, potser de retruc, entendre millor qui som avui. Alguns dies d’ahir converteix el teatre en una prodigiosa màquina del temps, i ens convida a pujar-hi per reviure la nostra experiència individual i col·lectiva.
Ferran Utzet
Ferran Utzet
